dimarts, 24 de setembre del 2024

El Brull

 

WIKILOC

Nova sortida fora de la comarca , en aquest cas anem a la comarque d'Osona la sortida las Quatre carreteres de Vic ,també cal dir o fem acompanyats d'algun company de la colla de san Quirse ,sortim d'hora i cal dir que comença a fer-se notar la fresca al matí , anem direcció Centelles per una bona pista.



Als voltans de Balenyá parem a visitar el , Santuari de la Verge de l'Ajuda va ser en temps antics el nucli del municipi. Es creu que l'església ja devia estar edificada a finals del segle ix quan es va restaurar la diòcesi de Vic després de la reconquesta portada a terme per Guifré el Pilós , probablement es va començar a construir a partir de l'inici del segle VI i es va consagrar l'any 1083. Ha tingut noms tan diversos com Santa Maria de les Dones (segle XII) o Verge de la Bona Sort (segle XVII). El nom actual prové del segle XVIII, quan la població demanava a la Verge protecció per les epidèmies de pesta.


Un descans a mitja pujada sempre va bé , farem un petit esmorzar en el encreuament del Pla del Moro , malauradament hem deixat enrere uns dòlmens que al no estar al cas ens em perdut.



Els dòlmens montsenyencs que han estat trobats majoritàriament a la Serra de l'Arca, entre Aiguafreda i el Brull, daten del final del Neolític, al voltant del segon mil·leni abans de Crist. Són sepulcres megalítics a l'interior dels quals s'inhumaven els cadàvers envoltats de les seves armes i d'algunes ofrenes. La paraula dolmen prové de l'expressió bretona "tol men", que significa "taula de pedra . El gran Dolmen d' Aiguafreda està situat dins la propietat de can Brull en terme d' Aiguafreda, al pla del Boix a la serra de l'Arca. Està format per quatre grans lloses verticals i una d'horitzontal en forma de túmul i era un monument funerari. Va ser construït pels habitants de la zona entre els segles XXV i XX a. C.
 

Mereix una visita el lloc més endavant marca més dòlmens pro no hem pogut localitzar-los , trobem un rètol en un encreuament que portava al cim del Grau del LLop unes vistes espectaculars al Montseny avui amb força boina no em pogut gaudir massa d´ellas



 més endavant marcaba  més dòlmens pro no hem pogut localitzar-los , trobem un rètol en un encreuament que portava al cim del Grau del LLop unes vistes espectaculars al Montseny avui amb força boina no em pogut gaudir massa , en aquest cim de Puigventós també i trobem una torre de guaita.En aquest lloc es el punt més alt de la sortida d´avui


Ja de baixada ens n'anem direcció al Brull , El Brull ens obre les portes a un dels parcs naturals més bells del país. Punt d'enllaç entre la Plana de Vic i el massís coronat pel Turó de l'Home,te espais emblemàtics com l'ermita de Sant Martí del Brull


A poc més d'un quilòmetre del Brull (Osona) i mig amagat per la vegetació, s'aixeca un important i poc conegut indret, que ha marcat la història d'aquesta zona del Montseny. , L'Església del Mas Casademunt és una obra historicista del Brull (Osona) protegida com a bé cultural d'interès local , a principis del segle XX es converteix en un sanatori antituberculós, "malalts de pit" que deien abans, per evitar tan terrible nom. La bona situació de l'indret eren idonis per a la bona recuperació dels malalts.


Arribem a la urbanització del Muntanya , aquí ens a costat trobar un petit corriol que em pres per fer la llarga baixada fins al nostre puntd'arribada , passem davant del conegut camp de gols del Muntanya i podem admirar las grans cases de segona residència que te aquest lloc , abans de l'arrribada passem per l'ermita de Sant Jaume de Viladrover o dels Bastons es troba aïllada, prop d'un mas , ja sols quedan pocs km per acabar , com sempre  molt bona sortida

dimarts, 6 d’agost del 2024

El Taga

LA RUTA A WIKILOC

Avui després de molts anys parlar-ne volem fer la pujada al cim de Taga , per fer-ho anem amb cotxe fins Ribes de Freser que serà el nostre lloc de Sortida , cal dir que avui soms tres ens acompanya el Marc amb la nova bici


Anem pujant per carretera direcció Pardines poc abans del poble ens desviem direccióel càmping de Pardines ja comencen les primeres rampes encara no masses duràs de moment anem pujant per una pista força bona però cada vegada las rampes son més dura algunes del 20 % ens obliga a posar més bateria per seguir


S'ha acabat la pista comencem a pedalar per un corriol molt estret i pre de pedres ens obliga a baixar moltes vegada de la bici , seguidament arribem en uns prats amb l'herba molt altaes mol feixuc pedalar arribarem al corriol que surtin de la Portella puja fins al Taga , aquí la pujada és fortíssim posem el màxim de bateria per poder fer les fortíssimes rampes fins a arribar a un pedregar impossible de Ferlo amb la bici hem d'apretar una estona , cal dir que la calo es molt forta

 


Arribem al collet de Comallonga segurament fins arribar dalt el cim es el tram més fort de tota la sortia d'avui





El Taga un dels cims més icònics de la Vall de Ribes. una muntanya de 2040 m  que te el punt més alt la creu del Taga , La posició dominant sobre les valls del Freser i del Ter la fa un punt de referència de la co seva pomarca; a més, és un mirador excel·lent dels cims del Pirineu, des del Puigmal al Canigó.El Taga està inclòs al llistat dels 100 de la ECC



Fem un petit esmorzar contemplant aquestes vistes tan gratifica'ns , també reposar de la dura pujada unes fotos de record i decidim baixar per al PR C190 , es un camí que surtin de Camprodon i passant per tot el cim de Serra Cavallera acaba a Ribes de Freser , cal dir que es un corriol no masse definit i amb un gran desnivell.



Arribem de nou a Ribes amb algun petit ensurt , pro com sempre una bona sortida per aquestes valls salutacions als companys Enric i Marc adeu i pedals



dimarts, 16 de juliol del 2024

El Moixero

 LA RUTA A WIKILOC

La ruta d'avui ens porta a la Cerdanya sortirem del petit poble de Riu de Cerdanya a 1160 m     d´alçada volem pujar al Moixeró . Ens n'adonem al sortir el qual dia no ens acompanya massa esperem tenir sort. Iniciem la ruta amb quatre km de pla i baixada , poc després de sortir fem una parada a l'esglesia de San Julia de Pedra del segle XI , més endavant i al començament de la llarga pista fins al Moixero veiem l'ermita de Sant Serni de Coborriu 


Passem a frec de l'ermita de Sant Serni de Coborriu que deixem a l'esquerra. La pista mica en mica es va enfilant per la bonica vall de l´Ingla a uns 5 km i trobemun espai tancat d'esbarjo, amb taules i graelles cobertes per fer foc es l'espai de la font de l'Ingla , Un gran bloc de roca cobert per heura ens assenyala la ubicació de la font.

Portem força estona pujant i fent una parada al refugi del Cortal de LÍngla petit refugi de pedra que pertany al municipi de Bellver de Cerdanya. Situat a la Vall de l'Ingla, a 1.610 m, está envoltat per un meravellós bosc, el refugi té capacitat per a 22 persones i ofereix allotjament, dinar i esmorzar. També hi ha un bar, una sala d'estar i una terrassa amb vista sobre la vall.


Portem pujant 16 km amb alguna rampa que voreja els 20% em fet una petita parada per esmorzar i finalment arribem al final de la pista ens trobem al Coll de Moixeró a 1975 m , aquí les vistes tindrien que ser magnífiques amb el Moixeró esplandit davant nostre , malauradament la boira no ens deixa veure poc mes de 10 metres , fem un descans i retornem al camí , farem un altre pista quens porta fins al coll de Penis es un collet abon es poden pendre diversos camins nosaltres tirarem enreda de nou i començarem la baixada per al Coll de Trapa


la baixada des del coll de Tralla es per pista amb força sorra solta pro molt bona passem per davant dela Set fontque aquest temps brolla amb molta força , ja tenim a la vista la nostra pròxima parada estarà al refugi d'el Serrat de les Esposas , es un encantador refugi de muntanya situat a la falda del Moixeró i Penyes Altes. Pertany al municipi de Riu de Cerdanya i es troba a 1.511 m d'altitud.


Tornarem  a la cerdanya i segur sense boira per gauir dáquets magestuosos paisatges