Nova sortida fora de la comarca , en aquest cas anem a la comarque d'Osona la sortida las Quatre carreteres de Vic ,també cal dir o fem acompanyats d'algun company de la colla de san Quirse ,sortim d'hora i cal dir que comença a fer-se notar la fresca al matí , anem direcció Centelles per una bona pista.
Als voltans de Balenyá parem a visitar el , Santuari de la Verge de l'Ajuda va ser en temps antics el nucli del municipi. Es creu que l'església ja devia estar edificada a finals del segle ix quan es va restaurar la diòcesi de Vic després de la reconquesta portada a terme per Guifré el Pilós , probablement es va començar a construir a partir de l'inici del segle VI i es va consagrar l'any 1083. Ha tingut noms tan diversos com Santa Maria de les Dones (segle XII) o Verge de la Bona Sort (segle XVII). El nom actual prové del segle XVIII, quan la població demanava a la Verge protecció per les epidèmies de pesta.
Un descans a mitja pujada sempre va bé , farem un petit esmorzar en el encreuament del Pla del Moro , malauradament hem deixat enrere uns dòlmens que al no estar al cas ens em perdut.
Els dòlmens montsenyencs que han estat trobats majoritàriament a la Serra de l'Arca, entre Aiguafreda i el Brull, daten del final del Neolític, al voltant del segon mil·leni abans de Crist. Són sepulcres megalítics a l'interior dels quals s'inhumaven els cadàvers envoltats de les seves armes i d'algunes ofrenes. La paraula dolmen prové de l'expressió bretona "tol men", que significa "taula de pedra . El gran Dolmen d' Aiguafreda està situat dins la propietat de can Brull en terme d' Aiguafreda, al pla del Boix a la serra de l'Arca. Està format per quatre grans lloses verticals i una d'horitzontal en forma de túmul i era un monument funerari. Va ser construït pels habitants de la zona entre els segles XXV i XX a. C.
Mereix una visita el lloc més endavant marca més dòlmens pro no hem pogut localitzar-los , trobem un rètol en un encreuament que portava al cim del Grau del LLop unes vistes espectaculars al Montseny avui amb força boina no em pogut gaudir massa d´ellas
Ja de baixada ens n'anem direcció al Brull , El Brull ens obre les portes a un dels parcs naturals més bells del país. Punt d'enllaç entre la Plana de Vic i el massís coronat pel Turó de l'Home,te espais emblemàtics com l'ermita de Sant Martí del Brull
A poc més d'un quilòmetre del Brull (Osona) i mig amagat per la vegetació, s'aixeca un important i poc conegut indret, que ha marcat la història d'aquesta zona del Montseny. , L'Església del Mas Casademunt és una obra historicista del Brull (Osona) protegida com a bé cultural d'interès local , a principis del segle XX es converteix en un sanatori antituberculós, "malalts de pit" que deien abans, per evitar tan terrible nom. La bona situació de l'indret eren idonis per a la bona recuperació dels malalts.
Arribem a la urbanització del Muntanya , aquí ens a costat trobar un petit corriol que em pres per fer la llarga baixada fins al nostre puntd'arribada , passem davant del conegut camp de gols del Muntanya i podem admirar las grans cases de segona residència que te aquest lloc , abans de l'arrribada passem per l'ermita de Sant Jaume de Viladrover o dels Bastons es troba aïllada, prop d'un mas , ja sols quedan pocs km per acabar , com sempre molt bona sortida
