dimarts, 1 d’octubre del 2024

Pla de la Calma


WIKILOC 

Avui de nou ens desplacem per fer una nova sortida , també Osona , sortirem del poble d'Aiguafreda per visitar el Pla de la Calma i altres indrets mentre fem la ruta, cal dir que avui ens acompanya el Joan de Sant Quirze a les vuit del matí prenem la sortida amb un dia que sembla molt bo tindrem sol i caloreta.Passats deu km de pujada arribem a La Caseta del Clot o Corral del Clot, també coneguda com la Caseta de la Móra i antigament Casa Xica d'en Parramon segurament es construí als segles XVII i XVIII , la primera casa en tota la pujada amb una vista gratificant.


Passem La Caseta i acompanyats per tres gossos que no paren de lladrar arribem a Sant Cebrià de la Móra . Església citada per primer cop l'any 1099, encara que en alguns documents dels segles XI i XII apareix amb el nom de Sant Cebrià de Biscala. Consta que s'hi van fer reformes al segle XVIII. Quan es va agregar a la parròquia del Brull l'any 1936, va deixar de tenir capellà. Va ser restaurada l'any 1952, però avui en dia es pot considerar que és una ermita rural.








 
 

A partir d'aquesta ermita el camí segueix pujant encara que ara amb força més suavitat fem alguna parada per gaudir de les bones vistes quens regala el dia d'avui amb tan bon tems 



Per  arribem al Pla de la calma amb total an estat quinse km pujant ,aquest indret en plena natura, vessant muntanyenc entre boscos de roure continental martinenc i camins de terra roja que conflueixen en un petit altiplà ,parem a esmorzaren prop el Cafè és un mas enrunat situat en un bell paratge del Pla de la Calma, en ple massís del Montseny. El veritable nom del mas és el Cafè dels Carlins, i fou un lloc que va gaudir de certa popularitat durant les diverses guerres civils que tingueren lloc durant el segle XIX , Aquest pla de la Calmaes una Talaia amb gran visió de cims llunyans i emblemàtics de les terres catalanes com el Canigó, Puigmal, Pedraforca i Montserrat, si els agents meteorològics ho permeten.




En la llarga baixada que hem de fer ens trobem amb las vistes del castell de Tagamanent . El castell de Tagamanent fou construït dalt del penyal del Tagamanent, que s'alça a 1056 m , El conjunt monumental del turó de Tagamanent inclou l'església de Santa Maria, murs de l'antiga rectoria i de la també antiga Casa Consistorial, a més del cementiri parroquial i algunes parets d'una casa i un hostal , malauradament passem a tocar pro no es pot pujar amb bici una pena o deixem com una visita pendent.


En la primera foto podem veure el castell des dels cingles de Bertí ja prop d'Aiguafreda la baixada a estat molt llarga per carretera asfaltada amb rampes realment fortes


Poc avanç d'arribar a Aiguafreda visitem , Sant Pere de Valldeneu és una recollida església coneguda ja al 1007, situada en un petit replà als peus dels Cingles de Bertí, que tanquen el panorama a ponent, i forma part del terme de Sant Martí de Centelles , ara tan sols queda acomiadar la sortida d'avui i com sempre a estat amb bona companyia
 , 

dimarts, 24 de setembre del 2024

El Brull

 

WIKILOC

Nova sortida fora de la comarca , en aquest cas anem a la comarque d'Osona la sortida las Quatre carreteres de Vic ,també cal dir o fem acompanyats d'algun company de la colla de san Quirse ,sortim d'hora i cal dir que comença a fer-se notar la fresca al matí , anem direcció Centelles per una bona pista.



Als voltans de Balenyá parem a visitar el , Santuari de la Verge de l'Ajuda va ser en temps antics el nucli del municipi. Es creu que l'església ja devia estar edificada a finals del segle ix quan es va restaurar la diòcesi de Vic després de la reconquesta portada a terme per Guifré el Pilós , probablement es va començar a construir a partir de l'inici del segle VI i es va consagrar l'any 1083. Ha tingut noms tan diversos com Santa Maria de les Dones (segle XII) o Verge de la Bona Sort (segle XVII). El nom actual prové del segle XVIII, quan la població demanava a la Verge protecció per les epidèmies de pesta.


Un descans a mitja pujada sempre va bé , farem un petit esmorzar en el encreuament del Pla del Moro , malauradament hem deixat enrere uns dòlmens que al no estar al cas ens em perdut.



Els dòlmens montsenyencs que han estat trobats majoritàriament a la Serra de l'Arca, entre Aiguafreda i el Brull, daten del final del Neolític, al voltant del segon mil·leni abans de Crist. Són sepulcres megalítics a l'interior dels quals s'inhumaven els cadàvers envoltats de les seves armes i d'algunes ofrenes. La paraula dolmen prové de l'expressió bretona "tol men", que significa "taula de pedra . El gran Dolmen d' Aiguafreda està situat dins la propietat de can Brull en terme d' Aiguafreda, al pla del Boix a la serra de l'Arca. Està format per quatre grans lloses verticals i una d'horitzontal en forma de túmul i era un monument funerari. Va ser construït pels habitants de la zona entre els segles XXV i XX a. C.
 

Mereix una visita el lloc més endavant marca més dòlmens pro no hem pogut localitzar-los , trobem un rètol en un encreuament que portava al cim del Grau del LLop unes vistes espectaculars al Montseny avui amb força boina no em pogut gaudir massa d´ellas



 més endavant marcaba  més dòlmens pro no hem pogut localitzar-los , trobem un rètol en un encreuament que portava al cim del Grau del LLop unes vistes espectaculars al Montseny avui amb força boina no em pogut gaudir massa , en aquest cim de Puigventós també i trobem una torre de guaita.En aquest lloc es el punt més alt de la sortida d´avui


Ja de baixada ens n'anem direcció al Brull , El Brull ens obre les portes a un dels parcs naturals més bells del país. Punt d'enllaç entre la Plana de Vic i el massís coronat pel Turó de l'Home,te espais emblemàtics com l'ermita de Sant Martí del Brull


A poc més d'un quilòmetre del Brull (Osona) i mig amagat per la vegetació, s'aixeca un important i poc conegut indret, que ha marcat la història d'aquesta zona del Montseny. , L'Església del Mas Casademunt és una obra historicista del Brull (Osona) protegida com a bé cultural d'interès local , a principis del segle XX es converteix en un sanatori antituberculós, "malalts de pit" que deien abans, per evitar tan terrible nom. La bona situació de l'indret eren idonis per a la bona recuperació dels malalts.


Arribem a la urbanització del Muntanya , aquí ens a costat trobar un petit corriol que em pres per fer la llarga baixada fins al nostre puntd'arribada , passem davant del conegut camp de gols del Muntanya i podem admirar las grans cases de segona residència que te aquest lloc , abans de l'arrribada passem per l'ermita de Sant Jaume de Viladrover o dels Bastons es troba aïllada, prop d'un mas , ja sols quedan pocs km per acabar , com sempre  molt bona sortida

dimarts, 6 d’agost del 2024

El Taga

LA RUTA A WIKILOC

Avui després de molts anys parlar-ne volem fer la pujada al cim de Taga , per fer-ho anem amb cotxe fins Ribes de Freser que serà el nostre lloc de Sortida , cal dir que avui soms tres ens acompanya el Marc amb la nova bici


Anem pujant per carretera direcció Pardines poc abans del poble ens desviem direccióel càmping de Pardines ja comencen les primeres rampes encara no masses duràs de moment anem pujant per una pista força bona però cada vegada las rampes son més dura algunes del 20 % ens obliga a posar més bateria per seguir


S'ha acabat la pista comencem a pedalar per un corriol molt estret i pre de pedres ens obliga a baixar moltes vegada de la bici , seguidament arribem en uns prats amb l'herba molt altaes mol feixuc pedalar arribarem al corriol que surtin de la Portella puja fins al Taga , aquí la pujada és fortíssim posem el màxim de bateria per poder fer les fortíssimes rampes fins a arribar a un pedregar impossible de Ferlo amb la bici hem d'apretar una estona , cal dir que la calo es molt forta

 


Arribem al collet de Comallonga segurament fins arribar dalt el cim es el tram més fort de tota la sortia d'avui





El Taga un dels cims més icònics de la Vall de Ribes. una muntanya de 2040 m  que te el punt més alt la creu del Taga , La posició dominant sobre les valls del Freser i del Ter la fa un punt de referència de la co seva pomarca; a més, és un mirador excel·lent dels cims del Pirineu, des del Puigmal al Canigó.El Taga està inclòs al llistat dels 100 de la ECC



Fem un petit esmorzar contemplant aquestes vistes tan gratifica'ns , també reposar de la dura pujada unes fotos de record i decidim baixar per al PR C190 , es un camí que surtin de Camprodon i passant per tot el cim de Serra Cavallera acaba a Ribes de Freser , cal dir que es un corriol no masse definit i amb un gran desnivell.



Arribem de nou a Ribes amb algun petit ensurt , pro com sempre una bona sortida per aquestes valls salutacions als companys Enric i Marc adeu i pedals